Segons la terminologia de Joseph Campbell, el monomite es tracta d'un viatge arquetípic d'un heroi present a la mitologia, a l'èpica i les arts que en deriven com en el cinema. És utilitzat per Joseph Campbell per definir el model bàsic de molts relats èpics d'arreu del món.
Campbell diu que els herois de diferents mites i de diferents regions comparteixen estructures i desenvolupament fonamentals.
Diferents fases del monomite:
Fase 1) La crida a l'aventura: Quelcom ocorre a la vida quotidiana de l'heroi y 'sent' una espècie de crida a l'acció o aventura que haurà d'emprendre.
Fase 2) Rebuig a la crida: En un principi l'heroi rebutja la crida a l'aventura a causa d'aspectes com la por, la inseguretat o les obligacions, entre d'altres per quedar-se tal i com està; però finalment ha d'acceptar la crida a l'aventura.
Fase 3) Ajuda sobrenatural: Apareix de sobte un instructor o guia que prepara l'heroi per el món on acaba d'endinsar-se. L'inicia en aquest món i l'abasteix d'eines i amulets per poder-se protegir.
Fase 4) El primer llindar: L'heroi s'endinsa a l'aventura, entrant a un terreny desconegut per ell i perillós, sense regles ni limitacions.
Fase 5) Al ventre de la balena: Representa un endinsament a la foscor, a un món subterrani o a una cova per part de l'heroi.
Fase 6) Les proves: L'heroi ha de superar proves a priori impossibles, que acaba superant mitjançant superpoders ocults que també descobreix.
Fase 7) Trobada amb la deesa: L'heroi descobreix el poder enorme de l'amor i l'entrega incondicional. Personificats en el seu amor vertader.
Fase 8) La temptació: Molts plaers, activitats i recompenses tempten l'heroi perquè abandoni la aventura en la que s'ha endinsat.
Fase 9) La consagració: És el moment més important en la seva preparació; és iniciat i s'enfrenta amb qui poseeix el poder mes gran en la seva vida.
Fase 10) L'apoteosi: El climax es prepara; la transfotmació definitiva o metamorfosi fa elevar l'heroi a un pla superior i sobrebé un parèntesi de calma i plenitud.
Fase 11) El do final: Es compleix l'objectiu màxim de la missió, s'arriba al clímax. Totes les passes previes serveixen l'heroi per preparar-lo per aquest moment trascendental.
Fase 12) Negativa a tornar: Al haver trobat la felicitat i l'esplendor al nou món, l'heroi posa en dubte i refusa l'opció de tornar al seu món inicial i ordinari.
Fase 13) El vol màgic: A vegades l'heroi ha d'escapar, tot fugint de deus i perills múltiples, utilitzant el do, o dons obtinguts durant l'aventura.
Fase 14) El rescat extern: Tal i com va necessitar iniciadors i guies al seu inici en aquest món fantàstic, necessitarà salvadors i assistents per iniciar la tornada, perquè possiblement estigui ferit o deil·lusionat per l'experiència.
Fase 15) El llindar del retorn: El sentit del seu retorn és la conservació dels coneixements adquirits durant l'aventura, la incorporació d'aquesta sabiduria a la vida humana i després trobar la manera de compartir-la amb la resta del món.
Fase 16) Mestre de dos mons: L'heroi troba l'equilibri entre els aspectes materials i espirituals. Aconsegueix sentir-se realitzat i competent en els dos mons; el quotidià i l'excepcional; l'interior i l'exterior.
Fase 17) Llibertat per viure: L'equilibri i entenement porten l'heroi a alliberar-se del temor a la mort. L'heroi opta per viure el moment amb la seva poderosa experiència.
La teoria del monomite ideada pel mitòleg Joseph Campbell es aplicable a les pel·lícules d'aventures i de ciència-ficció on un protagonista emprèn una aventura inseperada que canviarà la seva vida per la resta dels seus dies. Uns quants exemples de pel·lícules on podria aplicar-se són la saga de 'Los Juegos del Hambre', la saga 'Divergente' o la pel·lícula 'Elysium'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada